La problemàtica del col·lapse de les infraestructures de gestió de residus, la necessitat de prendre mesures per a millorar-ne la prevenció, el paper de l’administració per tirar-les endavant i la responsabilitat que ha d’assumir la indústria s’han tornat a posar sobre la taula aquest dimecres en la presentació de les Bases per a la transformació del sistema de gestió de residus a Catalunya, el primer document elaborat pel Grup Intercol·legial de Residus. Integrat per membres dels Col·legis d’Enginyers Industrials de Catalunya, d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, d’Enginyers Agrònoms i d’Economistes, el Grup de Treball ha exposat les principals conclusions de l’informe, fet públic el novembre passat, en un acte a la Delegació del Vallès.
“No és la sequera, però quasi”, ha fet broma Jordi Payet, un dels coordinadors del document, fent un paral·lelisme amb les infraestructures del sistema hídric. Acompanyat per l’enginyer de Camins Ignasi Sàmper, Payet ha repassat els temes que toca el document i ha avançat que el grup treballa amb quatre subgrups per elaborar documents específics de les diferents àrees que volen abordar. “És important treballar en grup i ajudar-se per trobar la millor solució professional en aquest tema”, ha afegit Payet per defensar la feina d’un grup en el qual treballen uns trenta professionals del sector amb voluntat de servei. "Volem poder ajudar i posar-nos a disposició de les administracions” ha manifestat Payet que, en aquest sentit, ha reivindicat el paper de l’administració local a l’hora de tirar endavant projectes en l’àmbit dels residus i ha demanat “posar ordre” a la Generalitat.
Per la seva banda, el president de la Delegació, German Palacín, ha reconegut el caràcter “transversal” dels residus, que afecta tots els sectors i ha reconegut que cal fer molta pedagogia i conscienciació social. “Les instal·lacions són limitades i no hi ha residu que abans no s’hagi generat”, ha apuntat Palacín, “queda molt camí per fer”. “Tots som conscients que en el camp dels residus la generació augmentarà perquè creix la població”, ha advertit Jordi Renom, també enginyer, consultor i membre de la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular. Per Renom, s’ha de tenir en compte l’horitzó de 9 milions d’habitants a Catalunya i altres aspectes com el canvi en els hàbits de consum o l’entorn sociopolític que també exerceix influència.
L’exemple del Vallès
La gestió dels residus al Vallès Occidental i Oriental està delegat a dos consorcis que, en aquests moments, estan immersos en un procés de transformació per actualitzar les infraestructures de què disposen amb l’objectiu d’adaptar-se al marc regulador actual i contribuir als objectius globals en aquesta matèria. Vanessa Abad, directora de l’Àrea de Tractament del Consorci de Residus Vallès Oriental, per la seva banda, ha explicat BioEnergy, el projecte que han impulsat, centrat en la producció de bioenergia i el tractament de la fracció orgànica amb digestió anaeròbica. L’ampliació d’aquesta instal·lació permetrà millorar i optimitzar el tractament de la fracció orgànica i, alhora, construir nous equipaments que donaran valor afegit a la planta com una gasinera i una planta d’energia solar. Les obres d’aquesta remodelació van començar el 2023 i es preveu que les primeres proves del pretractament en sec es faran al maig. La planta podria estar en marxa el 2026.
A la comarca veïna, a la planta de Can Barba, per exemple, es vol triplicar la capacitat de tractament i, alhora, la capacitat de producció de biogàs. Compten amb una subvenció de l’Agència de Residus per tirar endavant una inversió “estratègica” pel Vallès Occidental. Així ho ha explicat Noemí Iglesias, directora de Plantes i Infraestructures del Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Occidental, que també ha apuntat els canvis que caldrà fer al Centre de Tractament de Residus del Vallès per fer-la circular, amb menys sortides de residus i amb noves vies de valorització. “No hi ha cap sortida fàcil, caldran noves formes de tractament per valoritzar el màxim”, ha dit Iglesias.
El nou PINFRECAT i l’efecte en la indústria
Per incentivar la transformació de les infraestructures que es necessiten, l’Agència de Residus de Catalunya està treballant en el nou Pla d’Infraestructures de tractament de residus municipals, el PINFRECAT. Josep Simó, director de l’Àrea d’Infraestructures de l’Agència de Residus de Catalunya ha exposat les principals línies previstes en aquest pla que, amb un pressupost de 2.000 MEUR preveu accions per complir els objectius en matèria de residus que marquen, sobretot, les normatives europees. El gruix d’aquest pressupost se l’enduran les infraestructures de valorització de la fracció orgànica (28%), mentre que un 18% més anirà destinat a altres tipus de valorització. Un dels eixos que fixa el pla és la reducció de la generació de residus, per la qual cosa s’hi destinaran un 8% a les mesures de prevenció i un 6% a la preparació per a la reutilització. El pla de tancament d’abocadors se n’endú tan sols un 5%, precisament el sector que està al límit del col·lapse. “Tenim una crisi amb els abocadors i anem tard per tirar endavant actuacions urgents, ja que les infraestructures tenen temps d’execució molt llargs”, ha lamentat Simó, que ha recordat que el pla es fa pensant en un eventual creixement de la població i uns “objectius de futur ambiciosos”.
Responsable del 25% dels residus que es generen a Catalunya, la indústria assumeix que a més dels canvis en les infraestructures – els quals pot ser partícip a través de les seves empreses- caldrà fer un pas endavant en l’adopció de mesures que redueixin aquesta generació. “La relació entre indústria, residus i economia circular és bidireccional”, diu Marta Carmona, assessora en temes de residus de la CECOT. Carmona reconeix que hi ha mesures que tindran un efecte directe a les organitzacions en forma de costos, com pot ser la Responsabilitat Ampliada del Productor (RAP) o el Passaport digital de producte (DPP). Tot i un nou marc regulador, que qualifica de “tsunami”, “la indústria està preparada per avançar cap a la circularitat, però ens cal un marc regulador clar i estable, les infraestructures de valorització i una tramitació àgil per materialitzar aquesta transformació” ha demanat Carmona.
